PODEU FER COMENTARIS...

COM POSAR COMENTARIS A LES ENTRADES DEL BLOG: -CLIQUEU ON POSA COMENTARIS (AL FINAL DE LES ENTRADES HI HA AQUESTA PARAULA), -ESCRIVIU EL COMENTARI,SI AL FINAL SIGNEU AMB EL VOSTRE NOM SABREM QUI HA FET EL COMENTARI. -ON POSA COMENTA COM A ....PODEU SELECCIONAR "ANÒNIM" -CLIQUEU PUBLICAR. -COPIEU LES LLETRES I XIFRES QUE US DEMANEN PER A QUE SURTI PUBLICAT EL COMENTARI

dimecres, 30 d’octubre del 2013

QUÉ ÉS EL DIA DE TOTS SANTS? - Investigació a Internet





Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats[1] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius.[2]Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.
Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.
Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el temps fosc. El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada més lentament, hi ha llum i calor. El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.
Els dies que comprenien la festa del Samain eren uns dies que estaven fora dels dos períodes, és a dir, no estaven inclosos en cap dels dos. No obstant això, tothom era conscient que els dies Samain donaven la benvinguda al període d'obscuritat i això possibilitava que les portes de l'altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius.
Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i de la verema, aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.

Tradicions catalanes

Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets, n'hi ha de moltes manes, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, de pinyons, etc.
Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos i altres plats típics se'n diuen castanyades, mentre que la festa popular també rep aquest nom.
Les castanyeres d'aquell temps eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades pels volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
«"Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?"»
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
«"Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes."»